Temps per compartir
Ja fa un temps, un grup de mestres vàrem observar el neguit que pares i mares patien per diferents situacions quotidianes com ara: La festa d’aniversari (Convidem tota la classe o només uns quants amics?); els càstigs (No sé si el/la castigo massa o el/la consenteixo en tot!); Dia de Reis (Té prou joguines, jo no li’n compraria tantes, però els altres en tenen...!!)
Afirmacions o interrogants com aquests surten contínuament en les entrevistes amb les famílies, i va ser així com vàrem iniciar unes petites trobades, l’objectiu de les quals no era escoltar una conferència, sinó compartir -pares, mares i educadors/es- un temps per posar en comú aquelles situacions que ens preocupen; buscar un lloc i una estona per poder donar sortida als nostres dubtes i inquietuds.
Enguany tornem a impulsar-ho. El ritme de vida actual, els canvis en la societat, en la família, etc. fan que com a educadors i educadores ens plantegem la necessitat de tornar a donar sortida als dubtes i als interrogants que com a pares, mares i mestres tenim.
La metodologia del funcionament d’aquestes trobades la determinaran totes les persones que vulguin i puguin formar-ne part. La idea és fer una primera reunió per exposar els temes per tractar, la durada, l’interval de temps entre una trobada i l’altra, la forma de recollir tot el que es parli i es comparteixi i les noves idees que puguin sorgir.
Creiem important fomentar una bona relació família-escola. Considerem que és la millor manera de fer plegats un treball comú en benefici dels nostres, fills, filles i alumnes.
Trobada del dia 2 de desembre de 2009
El dia 2 de desembre de 2009 vàrem celebrar la primera trobada família-escola del curs 2009/2010.
El tema que ens va motivar a compartir aquesta estona era els límits en l’educació dels nostres fills i filles.
La trobada va ser força agradable, va haver un bon nombre de pares i mares assistents i es va crear un clima de diàleg i reflexió.
Agraïm l’esforç de totes les persones assistents i per tal de fer ressò del que es va tractar deixem unes quantes frases a tall d'exemple, així com el vídeo del senyor Emilio Calatayud.
- Coherència amb el que fem i amb el que demanem als nostres fills i filles.
- Els “NO” dits a l’infantesa, són els “NO” que evitarem en l’adolescència.
- Faig malament dient que NO al meu fill/a?
- Escola de Pares -
Desembre 2009: Taller de Cuina i Decoració Nadalenca (+info)
|
